INFANTIL

I3

Martina Plazuelo

I4

Keerat Singh

I5

 

Naim Vergara

1r primària

LA PRINCESA SALVA SANT JORDI

Un dia una princesa es va trobar un cavaller que es deia Sant Jordi. Però quan es va trobar un drac i es va desmaiar, per sort la princesa va agafar l’espasa i va matar el drac.

Arlette Lostao i Sofía García

 2n primària

La princesa valenta

Hi havia una vegada en un poble un rey i una reina, que es deien Marina i el rey Pedro. Tenien dos fills, Berta i Leo, i després d’uns dies a la granja de la grangera Laia hi faltaven 3 vaques, 5 ovelles i set porcs, i va consultar amb la reina i el rey i van dir que estrany.

Li van dir als seus fills. El príncep era molt però molt tímid i la princesa era molt valenta, i va dir: “Pares, jo averiguaré qui es va menjar tots els animals”.

La princesa va sortir del castell i va estar 3 dies fora. Els seus pares estaven molt preocupats i la princesa es va trobar unes petjades d’un os. Les petjades de l’os es dirigien cap a una cova i la princesa va entrar i va trobar l’os. Li feia pudor la boca.

Es va enterar el cavaller Sant Jordi i va lluitar amb l’os i el va matar, i de la sang de l’os van sortir margarites i li va regalar una a la princesa.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.

Chloe Frías i Alexia Fernández

3r primària

Narrativa catalana

EL DRAC QUE DEVORABA LLIBRES

Hi havia una vegada un poble que era tot de color vermell. Hi havia un castell fet de maons de color gris. Al castell hi vivia una princesa i un gos que es deia Coco. La princesa es deia Laia. La princesa era una especialista en fer contes.Però va arribar un dia en què va arribar un drac amb ulleres molt ambrevent. Però els habitants del poble no tenien: vaques, ovelles, porcs o gallines.

El drac es veu posar trist i va inundar tot el poble de llàgrimes. La princesa Laia no es va rendir i li va donar de menjar llibres. El drac es va menjar el llibre que es tractava d’animals carnívors. El drac, quan es va menjar el llibre, va veure que sabia a carn.
La princesa li va donar un llibre de princesetes. Quan el drac se’l va menjar sabia a purpurina i fresa.

La princesa es va sorprendre quan va veure un drac que devora llibres. Així que va ensenyar a tots els habitants del poble a escriure, que és per al menjar del drac.

Candela Abril 

 

Narrativa castellana

LA AVENTURA MAGNÍFICA 2

Había una vez una madre que se llamaba Silvia. Tenía un hijo que se llama Óscar y una hija que se llama Alicia. La madre había planeado ir a Leipzig (Alemania). Sus hijos se emocionaron.

Ya era el día siguiente, estaban muy emocionados.
En el avión, como siempre, preguntando:
– ¿Cuánto tarda?, ¿Dónde dormiremos?, ¿Vamos a ir a Berlín?

Cuando llegaron compraron comida, alquilaron una casa y pasearon para ver cómo era Leipzig. La madre había planeado ir al zoo, a Berlín y a un museo.

Ya fue al día siguiente y fueron al zoo. Entraron y se encontraron a un gorila que estaba rompiendo el cristal, pero al menos el cristal no se rompió. Volvieron a casa. El próximo día fueron a Berlín, pasearon por allí y fueron al McDonald’s. Se pidieron 2 Happy Meals y fueron a dormir.

Al siguiente día fueron al museo. Ahí había muchas personas y la puerta se cerró.
Las luces se apagaron y todos tenían miedo, menos la madre fuerte y poderosa que hizo magia y se encendieron las luces.

Al día siguiente volvieron a casa.Y así vivieron felices para siempre. Cuento contado, cuento acabado.

Juliene Egbuchu

Poesia catalana

EL DRAC DE LES PRINCESES

Jo tinc una cosina que es diu Valentina
i està dormint sota la piscina.

El meu germà té un amic que es diu Maxi
i ahir es va comprar un taxi.

La meva tieta és una bruixa
i està fent una poció de maduixa.

Jo he vist una foca
que està pujada en una roca.

Jo estic menjant verdures
i estic d’aventures.

Vera Díaz 

Poesia castellana

LAS FRUTAS

A mí me gusta el melón
y el melocotón.

Cuando como sandía
me entra energía.

No sé si me gustan más las fresas
o las cerezas.

Zoe Mieres

4t primària

Narrativa catalana

SENSE OXIGEN

Alguna vegada voldries anar a l’espai? Doncs això vull jo! Imagínat sobrevolar els planetes, anar a les galàxies…

— Agnès, menja!

Ups! Perdó, no m’he presentat. Em dic Agnès i, com pots deduir, m’agrada molt l’espai, però ara estic estancada menjant. Agnès acaba de menjar i torna a la seva habitació.

• Buf! Tinc que espavilar-me! Ara ens veiem.

Agnès va a la NASA. Té que anar en cohet! Es prepara… – Ai! Que comença! – 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1… Fiu! Ja està en l’espai, el seu somni!

Oh no! Just en aquell moment s’ha espatllat un aparell! Agnès es queda sense oxigen i no pot respirar, pensa que és el final… Agnès pensa que si agafa una estrella, l’estrella podria salvar-li. Ràpidament surt de la nau, agafa una estrella i…

Plof! Pot respirar!

Directament va a la Terra, tot està bé i creu en tu mateix per fer realitat els teus somnis.

Agnès Serigstad

 

Narrativa castellana

EL NIÑO MILLONARIO

Érase una vez un niño millonario que iba a un colegio y que hacía bullying a uno de la clase que era pobre. Entonces todos los días el niño millonario le hacía bullying. Él le decía:

— Ja, ja, y esa ropa y las bambas con agujeros. Pero me sale él, le hacía bullying también su grupito de amigos.

Y un día el niño se cansó de que le dijeran todo el rato lo mismo y se lo dijo a la profe, y la profe le dijo:

— ¿Qué haces haciendo bullying a un compañero? ¿A ti te gustaría de verdad? Pues al despacho del director. – Durante un largo tiempo estuvieron hablando.

A la salida del colegio su madre le esperaba en la puerta del colegio y la madre se enteró de todo lo que había pasado y la madre le dijo:

— ¿Cómo? Mañana llegarás deprisa, sin prisa, y llevarás rotas para que aprendas lo que sentía tu compañero. No puedes hacer eso.

Finalmente aprendió su lección.

Xavi Expósito

Poesia catalana

LA LLEGENDA DE SANTA JOANA

Hi havia una vegada
una caballera ben armada.
Que vivia en un poble petit
que era bastant bonic.

Un dia va escoltar uns crits,
venien d’uns nens petits.
Era perquè venia un drac,
però ella no creia que fos malvat.

Llavors ella va anar corrents
per parlar amb els pobres xiquets.
Els va dir que no era dolent,
només que volia tenir amics per estar content.

Però de sobte va arribar un cavaller amb armadura d’or
i li va intentar clavar l’espasa al cor.

— Què fas? — li va dir la Joana.

— Tu què creus? — li va contestar — saludar a la meva germana.

Aina Seral

Poesia castellana

UN MUNDO MÁS JUSTO

Ni más alto ni más fuerte,
ni más listo ni mejor,
todos brillan diferente
con su propia luz y color.

Si caminamos unidos,
sin mirar quién va delante,
el mundo será más justo
y también más interesante.

Y si escuchas al de al lado,
aunque piense diferente,
descubrirás que en el fondo
todos sumamos siempre.

Abril Campoy

5è primària

Narrativa catalana

EL BOSC DE L’EXTINCIÓ

L’Uma és un petit unicorn que viu feliç amb la seva mare i els seus amics Carolina i Hulk. Ella s’ho passa molt bé al seu bosc fins que un dia van arribar massa lluny. En Hulk va trobar un petit poble a una vall propera al bosc.

Els tres amics van córrer a les seves mares per avisar-les del que havien vist. Va córrer la veu per tot arreu i els animals van fer una assemblea. Van decidir prohibir passar més lluny del rierol, per seguretat. Però un dia tot va canviar.

Quan l’Uma es va llevar per jugar amb els seus amics, es van adonar que en Hulk i la seva mare encara no havien arribat. Van anar a buscar-lo a casa seva, que era una cova, però només el van trobar a ell, sol, trist i espantat. S’havia amagat sota el seu llit i només se li veia la panxa. Finalment, després d’una estona, els va mirar i va dir:

— Aquesta nit, a la porta de casa meva, va aparèixer un monstre; caminava a dues potes i feia llum amb la mà. Vaig escoltar una cosa terrible.

Es van mirar els uns als altres. Sabien que la seva mare havia creuat el rierol i la Carolina li va dir a en Hulk que podia anar a casa seva fins que la seva mare tornés.

Al dia següent, només quedaven cinc senglars i feia pudor de fum. Després van desaparèixer vint-i-un cérvols. Tots els animals parlaven del monstre misteriós.

L’Uma va arribar a una conclusió:

— Hulk, la teva mare és a la vall! Mira! Hi ha un rastre de petjades!

Sense pensar-ho dues vegades es van dirigir cap a la vall. Era allà, tancada en una gàbia de fusta. Però van veure una cosa terrible: tots els animals desapareguts eren allà, morts!

En Hulk es va posar lila, la Carolina es va desmaiar, però l’Uma va avançar en direcció a la vall.

Quan va arribar, va pensar de tot: uns nens jugant a pilota al camp, van llençar la pilota i va explotar en tenir contacte amb la panxa de l’Uma; dins del poble tota la gent del carrer va anar en direcció a l’ajuntament corrents, però l’Uma els va seguir i va cridar:

— Vull parlar amb qui mani aquí!

Tothom va parar en sec, es va girar i, com que l’entenien perfectament, la van portar a l’ajuntament. L’alcalde la va mirar i va dir:

— Què vols?

L’Uma va respondre amb claredat:

— Vull que allibereu l’unicorn de la gàbia i ens deixeu viure en pau!

L’alcalde va riure. Es pensava que era una broma; però, en veure l’expressió de l’Uma, va concloure:

— D’acord. Però nosaltres mengem! De què ens alimentarem llavors!?

L’Uma va pensar. Quina pregunta més difícil! Però va arribar a una conclusió:

— No ens mateu i us portarem menjar.

— Què ens donareu?

— Daus, animals morts, verdures i fruita.

— D’acord!

L’alcalde i l’Uma van arribar a un acord: la gent del poble els protegiria i ells els donarien menjar. D’aquesta manera ni passaven gana ni estaven desprotegits.

L’Uma va tornar a casa seva, a jugar amb els seus amics i a viure feliç.

Fi

Irene Cárcel

Narrativa castellana

UN LIBRO DE LA BIBLIOTECA QUE HABLA

En la estantería de la biblioteca del cole había un libro con la portada rota y las hojas un poco amarillas por el tiempo. El libro estaba en un sitio de la estantería a la que nadie lo alcanzaba.

Un día, Alba, una chica que le encantaba leer, vino a la biblioteca con sus amigas y alguien vio el libro. Al acercarse, una voz roja dijo:

— Gracias por leerme.

Alba preguntó sorprendidamente:

— ¿Tú puedes hablar?!

— Sí, también puedo contaros historias, ¿queréis?

— ¡Vale!

El libro les contaba historias de piratas, cuentos de hadas y de la naturaleza. Así como todos los días. Pero llegó un día, la bibliotecaria había decidido que iba a tirar todos los libros viejos que ya no necesitaban, y el libro que le explicaba historias a Alba y sus amigas era uno de los que iba a tirar.

Cuando Alba se enteró de esto se puso muy triste, porque le encantaba ese libro. Todo seguido vinieron sus amigas y le preguntaron:

— Alba, ¿qué te pasa?

— La bibliotecaria va a tirar el libro que nos contaba historias interesantes todos los días.

Entonces van corriendo hasta la biblioteca y le dicen a la bibliotecaria:

— ¿Puedes no tirar este libro que es muy importante para nosotros?

— Bueno… si tanto insistís no lo tiraré.

— ¡Bien! ¡Muchísimas gracias!

A partir de ese día más niños se enteraron de que el libro era mágico y comenzaron a coger este libro mucha gente.

Lucía Yao

Poesia catalana

LA MEVA VIDA NEGATIVA

Els primers dies d’escola són gairebé una meravella,
veig els meus companys i companyes gaudint molt,
però alguns dies una veu diu a cau d’orella:
“picatxu, picatxu”, això sé que no t’agrada del tot.

A casa em fan moltes coses dolentes:
mentre estic al lavabo, tanquen la llum,
però jo m’animo menjant galetes,
no vull que em tractin com fum.

Entre moltes coses més, jo m’ho passo malament
si em coneixeu, sabeu que necessito empatia,
però ara, la meva seguretat va creixent.
Ajudeu-me, si algú abans em coneixia.

Irene Cárcel

Poesia castellana

CIELO DESPEJADO

Ya es primavera al fin,
todos hemos celebrado,
porque el frío invierno
por fin ha acabado.

El cielo empieza a brillar
con un sol muy especial,
también se ha despejado
y la lluvia ha terminado.

Más pronto empieza a amanecer
y por supuesto la nieve a deshacer,
ya casi llega el verano
y me encantaría comerme un helado.

Sara Alcaide

Fotografia

EL NOSTRE COL·LEGI

Arián Almoril

6è primària

Narrativa catalana

EL DIA QUE VA CANVIAR TOT

Un bon matí, el Daniel es va llevar per anar a l’escola, però ell no sabia que aquell dia seria diferent que els altres. Quan es va trobar amb el seu amic Leo, ell va dir:

— Quin pal fer l’examen avui, oi? — va dir el Daniel.

— És veritat — va respondre en Leo.

— A més, a mi no m’ha estudiat… — va xiuxiuejar el Daniel.

— Tu pots, Daniel, et dic bona sort!! — va exclamar.

Aleshores, el Daniel i en Leo van anar a fer l’examen.

Quan va arribar el mestre, els va donar l’examen però a l’hora d’agafar el llapis, el llapis va dir:

— No t’equivoquis!! Aquesta resposta és incorrecta!

— Què?!? M’has parlat a mi? — va preguntar el Daniel.

— Home! És clar! — va exclamar el llapis.

— Doncs moltes gràcies!

— De res, però la pròxima estudia, que no t’ajudaré més. — va dir el llapis.

— D’acord…

Llavors, quan van acabar l’examen, en Leo li va dir al Daniel que li havia anat fatal, però en canvi al Daniel no.

Va passar una setmana i el Daniel estava molt confiat ja que tenia un altre control, però ell donava per descomptat que el llapis l’ajudaria.

Quan va arribar l’hora de fer l’examen el Daniel va dir:

— Ey, ey, ajuda’m que no sé res!

— No, no, no! — va exclamar el llapis enfadat.

— Per què no?!

— Et vaig dir que tenies que estudiar i no m’has fet cas!

— Ja… però… — va xiuxiuejar el Daniel.

— Això t’ha passat és perquè no m’has fet cas.

— Tens raó, tinc que estudiar ja que és molt important per a la vida.

— Estic molt content per tu, perquè així has après que estudiar és molt important.

— Moltes gràcies llapis!

— De res.

Llavors, a partir d’aquell dia el Daniel va estudiar tots els dies i va començar a treure molt bones notes. El Daniel li va posar de nom:

“EL DIA QUE VA CANVIAR TOT”

Aina Ungueti

Narrativa castellana

SENTIMIENTOS Y SUPOSICIONES

Me llamo Evan, tengo 13 años y soy autista y últimamente estoy teniendo los mejores días de mi vida. Comparado con el año pasado, lo pasé fatal, me hicieron bullying y me cambié de colegio.

Este trimestre conocí a mi mejor amigo, que es la mejor persona que existe en mi vida. Se llama Lucas y él nunca me ha juzgado por cómo soy. Por cierto, creo que me está empezando a gustar.

Ayer me invitó a su casa. Estaba muy nervioso y quería saber qué sentía él sobre el amor. Llegué a su casa y nos pusimos a merendar. Por cierto, no estaba su madre, y luego fuimos a su habitación.

Le iba a preguntar justo en ese momento, pero le llamó una chica. Empezaron a hablar.

— Hola Lucas, hay que quedar, eh — dijo la chica (Sofía).

— Ay sí, Sofía, contigo me lo paso genial contigo.

Me asusté mucho, parecían muy enamorados. Cuando acabaron cogí aire y tuve el valor de decírselo:

— Oye Lucas — dije.

— ¿Qué pasa? ¿Tienes hambre o algo?

— No, es que… Necesito contarte esto, ¿estás con Sofía? — dije yo muy, muy nervioso.

— Emmm, no, ¿por qué preguntas?

— Es que creo que soy gay.

— Ay, qué pasa, no te pongas nervioso. Me alegro mucho, yo… creo que también — dijo Lucas.

— Y creo que me… gustas… tú. No sé cómo pude tener el valor de decírselo.

— Emm…

— ¿Qué pasa? Si no sientes lo mismo prefiero que me lo digas…

— Es que… tú también me gustas.

Y entró su madre por la puerta justo cuando nos estábamos dando un beso. Me fui más tranquilo que nunca a casa.

Sara Medina

Poesia catalana

LA VIDA AL MOLÍ NOU

Jo vaig a sisè.
Malauradament, aquest any me n’aniré
del col·legi més oblidaré
pels records que allà he fet.

He tingut diferents tutors:
la Mònica, la Montse, la Imma,
i ara el Miquel,
que a la nostra classe han aguantat
per difícil que pugui semblar.

Els meus companys, sempre junts, estan
en lo bo i en lo dolent,
en lo fàcil i lo difícil,
sempre estaran per recolzar i animar.

Només dic una última cosa i ja:
el Molí Nou, al meu cor estarà,
i no oblidaré Marineland, les colònies
i totes les festes que celebrem,
i moltes vegades us visitaré.

Daniel Guzmán

Poesia castellana

¿POR QUÉ?

¿Por qué hay tantas guerras?
¿Por qué tanta discusión?
¿No podemos vivir
con un poco de ilusión?

Ellos quieren peleas,
nosotros no queremos.
No nos van a callar
y vamos a gritar.

Nos han enseñado
a proteger,
a cuidar
y a amar.

Ellos solo quieren
destruir,
pelear
y ganar.

Eric Vila

Fotografia

MAI T’OBLIDARÉ

Eric Vila

FAMÍLIES

Narrativa catalana

EL DRAC INVISIBLE

Raquel Calvo

Narrativa castellana

DESTELLOS DE LUZ

Jennifer Pérez

Poesia catalana

MOLINOUBLANC

Meritxell Herranz

Poesia castellana

DE LA SOMBRA A LA FLOR

Federico Ramos