Treballs premiats Sant Jordi 2023

Treballs premiats de l’alumnat d’Educació Infantil i Primària

El colegio

El colegio es un lugar donde los alumnos van a estudiar,

aunque algunos van para jugar.

Varios estudian y hacen los deberes recientemente,

pero otros duermen profundamente.

Casi todo el mundo se alegra cuando llega el verano

ya que de tanto escribir se hacen daño en la mano.

Pero otros no se alegran tanto,

porque de sus amigos se alejarán

pero de ellos siempre se acordarán.

Mario De Haro

Premi poesia Castellana 6è

El director del Molí Nou

Al Col·legi Molí Nou va arribar un senyor

que es presentava per a ser director,

el seu nom era Xavier

però Xavi, per a ell, era millor.

Aquell senyor era perfecte

i per això va ser l’electe.

I va regnar el Molí nou

cobrant un molt bon sou.

A més ell era el “jefecillo” per als mestres

i li van dir així durant molts semestres.

Però als quasi 40 anys que era director

va retirar-se amb honor

filtrant-se a dins del nostre cor.

Oliver Sànchez

Premi poesia Catalana 6è

El drac del xocolata

Compta una llegenda que en un poble que es deia Mont Blanc hi havia un drac, però no era un drac que escopia foc i es cruspia a la gent, no era un drac golafre que li encantava la xocolata amb llet, encara que tot el poble de Mont Blanc pensava que era un drac dolent.

Un dia un cavaller anomenat Sant Jordi va anar a encarar al drac a la seva cova, però quan va veure al drac davant dels seus nassos es va quedar palplantat, de sobte Sant Jordi va escoltar una veu femenina que deia:

– Compte! Surt del mig. – Era la princesa empunyant una espasa i un escut, sobre un cavall.

-Ei, ei, ei, un moment! Jo no sóc un drac que escup foc i es cruspeix a la gent. Em dic Pepito soc un drac que m’encanta la xocolata amb llet, a més tinc una flama que no dona ni per encendre una espelma d’aniversari-. Va aclarir el drac.

– A més, si voleu us invito a menjar un mica de llenties amb xocolata que estava preparant abans que arribessin a la meva cova i m’intentéssiu matar.

– Ho sento. – Va declarar Sant Jordi.

– No sabia que eres així.

– Bueno us quedeu o no? – Va preguntar el drac.

– Ho sentim, ens n’hem d’anar si no els habitants es preocuparan i vindran cap aquí.

– Una pregunta… – Va dir el drac.

– Quina?

– Puc anar amb vosaltres? Perquè així veuran que no sóc dolent, com tot el mon pensa.

Finalment, el poble va conèixer com era el drac realment.

I tot feliços van menjar perdius, amb xocolata, es clar.

David Garcia Navarro

Premi literatura catalana 6è

Terremoto (terratremol, earthquake)

“Bon día o bona tarda“, “good morning or good afternoon”, “buenos días o buenas tardes”. No sé que hora es, pero estoy en una pequeña cueva bajo unos escombros tras un terremoto.

Estoy bien, siempre escuchando voces pero nadie escucha los maullidos de un pequeño gato. Si un gato. Llevo varios días aquí, bueno no estoy bien, pero tampoco mal. Tengo la esperanza de que me encuentren. Hay veces que encuentro un poco de agua de lluvia entre las rocas.

Pasan varios días y escucho más y más voces pero una en especial, la de un perro. Ladridos de perro, y ¡estoy salvado! Salgo de los escombros siendo más feliz que nunca.

Cecilia Granadal

Premi narrativa Castellana 6è

Laia Alcaide

Premi fotografia 6è

L’amor

Has de ser valent per estimar,

però has d’anar amb compte i saber triar.

L’amor també pot ser decepcionant,

però has de ser pacient,

i saber tirar endavant.

Perquè tard o d’hora l’acabaràs trobant,

a vegades pot ser irritant,

Però hi ha moments bons i això t’ajuda a ser constant

Arlet Cabeza

Premi poesia catalana 5è

Mejores amigos

Todo el mundo tiene un mejor amigo

lo que lo hace serlo es que esté contigo.

Yo tengo uno

y como él no hay ninguno.

Este amigo es generoso,

alegre, atento y bondadoso.

En él puedo confiar

sé que no me va fallar.

Cualquier secreto le puedo contar

Porque sé que me va a aceptar.

Cuando no está lo echo de menos

y lo más importante es que nos queremos.

Héctor Naranjo

Premi poesia castellana 5è

El cuervo y la paloma

Había una vez, un cuervo que cada mañana se iba a dar un paseo por el campo. Un día vio algo no muy común, ¡una paloma blanca se había quedado atascada en el barro pegajoso!

El cuervo intentó sacarla, pero entonces la paloma dijo:

-¡Quita esas asquerosas patas de mis plumas tan perfectas!

Y el cuervo dijo:

-Vale, pues no voy a perder el tiempo.

-No por favor, ¡las plumas se me están empezando a desteñir!

Entonces, el cuervo empezó a estirar y estirar hasta que pudo sacarla.

La paloma le dio las gracias por haberle salvado a ella y a sus plumas tan perfectas, le dio de nuevo las gracias, de repente el cuervo dijo:

-No quiero abrazos, no quiero que me ensucies de barro.

-Pero qué dices! Ah, vale lo pillo…

-No le digas a los demás lo que no te gustaría que te dijeran a ti.

El cuervo y la paloma se hicieron mejores amigos y la paloma no volvió a hacerlo nunca más, ¡y colorín colorado este cuento se ha acabado!

Carla Acosta

Premi narrativa Castellana 5è

El meu País

Hola, em dic Zac i aquest és el meu diari escric a les nits perquè, fa uns quants dies que el meu país està en guerra i vaig haver de marxar, el principi estava tot tranquil, però després d’algunes hores s’escoltaven crits, bombes, gent plorant i més coses horribles.
Dia 5. Cada cop avancem més. Estaven més lluny, però cada vegada eren menys gent. Quan vam arribar al tercer poble es van sentir veus, però no hi vam donar importància. Després d’uns 6 minuts van aparèixer militars. Jo pensava que eren dels nostres, però la meva mare em va cridar:
– Zac! Corre, corre!

Vaig córrer, però em van avançar. En aquell instant vaig sentir moltíssima por. El militar estava a punt de matar-me, però just la meva mare es va posar davant i… la van matar. No sabia com reaccionar. Vaig sortir corrents i després d’uns dos dies vaig tornar. Una decisió… havia de continuar per ella, per la meva mare.
Després d’un mes vaig trobar-me amb una colla de gent que em van rebre amb un somriure, em van donar menjar i roba i després d’uns 6 o 5 dies un autocar ens va rescatar. Vaig veure de tot en la guerra, sobretot vaig perdre a la meva mare que encara que no estigui aquí està en un lloc millor, orgullosa d’on he arribat.

Ainhoa Fernández

Premi narrativa Catalana 5è

Hèctor Mata

Premi fotografia 5è

Pobre planeta

El planeta s’ha enfadat.

Ens diu que parem

perquè està contaminat

i perquè l’espatllem.

El planeta demana

salut i molta pietat.

No vol res de pana-pana

només vol no estar contaminat.

Pobre meravellós planeta

l’estem emprenyant

ple de residus està

el seu últim recurs és l’estudiant.

Itziar Arboledas Pérez

Premi poesia Catalana 4t

Petita somiadora

Fa molt de temps, una nena que es deia Mariona, de 6 anys, somiava amb molta esperança que hi hagués pau al món, ningú olores, que ningú es fes mal, etc.

La Mariona no escoltava a la gent que li deia coses importants i s’oblidava les coses, per això era una poca-soltes. La seva mare s’ho deia però no li feia cas, per això li deien Mari-poca.

Un dia quan va arribar de l’escola va veure un camí de flors que duia fins al riu. La Mariona va arribar i hi havia un grafit al terra que hi deia:

– Plorar és part de la nostra vida. Plorem quan mor algú de la nostra família o ens fem mal, no pots aturar la natura. AIXÍ ÉS LA VIDA!

Lina Aderdour

Premi narrativa Catalana 4t

Empieza el invierno

Del árbol caen las hojas,

sin prisa pero sin pausa.

De todos colores como rojas,

por ninguna causa.

Las ramas secas crujen,

como las hojas secas,

las temperaturas ya no suben,

adiós a las pecas.

Cae la nieve,

no se ve el sol,

ahora si llueve,

lo nota el caracol

Sebastian Granadal

Premi poesia Castellana 4t

La gansa salvadora

Hace mucho tiempo, un señor muy pobre que tenía una granja. El señor vivía con su mujer y con sus 2 hijas, a 25 km de los mercados con comida y ellos no tenían coche ni tampoco algún medio de transporte. Solo podían comprar comida 3 días a la semana: los lunes, viernes y domingo.

Pasa un autobús público que tiene su recorrido por toda la ciudad y en ese autobús pagaba. El siguiente día habían abierto una granja al lado de la casa del señor y su familia.

Con el poco dinero que tenían compraron una gansa. La gansa era muy rara, porque ponía huevos de oro! El siguiente día ya se habían hecho famosos. El señor y su familia estaban muy contentos, incluso pudieron viajar por casi todo el mundo! El día que acabaron sus vacaciones, la gansa ya no ponía huevos de oro. El señor y su familia se disgustaron. 3h más tarde vino un dragón a la ciudad y lo estaba quemando todo. La gansa sacó un huevo de oro y se lo lanzó al dragón y este murió. Toda la ciudad estaba muy contenta, incluso en el centro de la ciudad construyeron una estatua en homenaje a la gansa salvadora.

Rayan Samadi

Premi narrativa Castellana 4t

El gran dragón

es bastante panzón

pero tiene un gran corazón

De mi sangre hay muchas rosas,

no presumo pero son preciosas

y tienen el tacto de una mariposa.

Alba Matos

Premi poesia castellana 3r

Carlota y Adán

Había una vez una chica que se llamaba Carlota, tenía 12 años. Era el último día de vacaciones y mañana empezaba el instituto. Carlota estaba muy nerviosa porque empezar el instituto significaba que tenía que hacer amigos, conocer personas nuevas y, a ella, le costaba mucho hacer amigos. En la primaria no tenía muchos amigos pero era muy lista. Sus notas eran excelentes.

Al día siguiente al entrar a su clase se presentó y se sentó en su silla tranquilamente. Cuando era la hora del desayuno, dos chicas le guiaron al patio. Ella pensó que ya había hecho amigas nuevas así que les preguntó:

– ¿Somos amigas? ¿Cómo os llamáis?

Una de las dos chicas dijo:

– Yo me llamo Miriam. Y… vale, si quieres podemos ser amigas.

Y la otra le dijo:

– Yo me llamo Marta y también quiero ser tu amiga.

Al día siguiente en el patio conoció a un chico que se llamaba Adán. A Carlota le pareció guapo. Entre sus planes estaba pedirle salir. Entonces por la tarde, al salir del instituto, Carlota le pidió salir. Adán se lo pensó un rato y al final le dijo que sí. Carlota estaba alucinada, no pensaba que le diría que sí el segundo día de instituto.

Ahora ya han pasado unos años y ya viven en una casa ellos solos. Normalmente van a visitar a Miriam y Marta. Carlota y Adán están felices con su profesión.

Sara Medina

Premi narrativa Castellana 3r

El drac Pedro

Fa molt de temps quan les bèsties parlaven , i els homes callaven un drac es va caure pel cràter d’un volcà quan era petit i no sabia volar, ara ja fa molt de temps i es diu que viu en aquell volcà esperant el dia que ens podrà menjar . Llavors un cavaller va escoltar la i va voler anar a matar al drac. Quan va arribar al volcà no hi havia cap drac, més tard després de buscar i buscar va decidir tirar-se pel cràter del volcà. Va arribar sense fer-se mal , va veure una silueta molt gran , la silueta es va girar i va veure un enorme drac , El cavaller va treure la llança però el drac i va dir:

– No tinguis por, em dic Pedro i només em menjo a altres dracs.

I el cavaller va respondre:

– Llavors la llegenda…

– La llegenda està malament! Espero que vingui el drac Sahron que es ell el drac que us vol menjar i derrotar-lo. – Va dir el drac.

Llavors el cavaller i el drac es van fer amics i van esperar al drac Sharon. Al final el drac Sahron va arribar i el van derrotar.

Eric Vila

Premi narrativa catalana 3r

Poema La Primavera

L’hivern se n’ha anat,

l’hivern s’ha esfumat,

darrere la porta estan

les fulles ballant.

La primavera ha arribat,

el meu somni s’ha fet realitat.

Sempre cantaré, sempre ballaré

quan la primavera estigui picant

a la porta de l’hivern.

Daniel Guzmán

Poesia Catalana 4t

La bruixa dolenta

Hi havia una vegada un castell i, al costat, un bosc prohibit on vivia una bruixa dolenta amb les seves pocions màgiques i una vareta màgica. La reina i el rei vivien al castell i la bruixa li va donar una poció perquè la reina passi la varicel·la i es va posar malalta. El rei li va prohibir a la bruixa passar a dins del castell. El rei li portava les medicines perquè la reina es millorés. La reina es va curar de la varicel·la gràcies a la bruixa i ara tothom al poble sempre li demana ajuda.

Lucia Delgado i Naia Peña

Premi narrativa Catalana 2n